1.
diví -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent als déus o a Déu. Els oracles divins. La bondat divina. La justícia divina. La divina providència. Ser rei per dret diví. Perfecte en el seu gènere, extraordinàriament bo o bell. Té una veu divina. [...]
|
2.
completes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrera part de l'ofici diví, amb què terminen les hores canòniques del dia. [...]
|
3.
divinal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diví. [...]
|
4.
recitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir en veu alta de memòria. Recitar un poema. Cantar (l'ofici diví) sobre un sol to. [...]
|
5.
deífic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que procura la intervenció divina, de quelcom de diví. La unió deífica entre l'espòs i l'esposa. Diví. [...]
|
6.
teàndric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és alhora diví i humà. [...]
|
7.
divinitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Naturalesa divina, ésser diví. La divinitat de Jesucrist. Retre un culte a la divinitat. Ésser considerat com a diví. Les divinitats de l'Olimp. divinitat tòpica Divinitat local. [...]
|
8.
matines
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera part de l'ofici diví, amb què s'inicien les hores canòniques del dia. haver-hi matines [o ésser dia de matines] Haver-se de llevar molt de matí. [...]
|
9.
divinitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deïficar, revestir de caràcter diví. Certs pobles divinitzen els astres. [...]
|
10.
aflat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alè 1 i 2 . Les serps amb llur aflat. Aflat diví. [...]
|